L'ESPIRITUALITAT ORATORIANA
L'espiritualitat és una actitud vital que necessita moments precisos, de temps reservats per a una major relació amb Déu en la pregària. L'oració oratoriana no pot ni ha de suplir la vida en comú, usant-se com un refugi quan la realitat no em convé o no m'agrada. De la mateixa manera l'activisme no pot tampoc obviar la pregària: cal orar i treballar.

D'entre totes les formes d'oració la preferible per a nosaltres és aquella que ens reactiva novament a la vida en comú, ens anima a compartir la vida i la fe, ens impulsa novament a continuar treballant sense defallir, no per a la meva comoditat o benestar, sinó per al bé de la meva Comunitat. Notem que l'oració funciona quan estam disposats a seguir Crist en la duresa de la Creu però també en l'alegria de la Pasqua, no entenem l’un sense l’altre.

L'oració personal és responsabilitat de cadascú, som cadascun de nosaltres els qui trobam el moment adequat del dia per submergir-nos en l'Amor de Déu. En la seva forma comunitària entenem l'oració si és compartida no sols amb els germans de Comunitat, sinó amb tot el poble. Celebram, doncs, l'Eucaristia a l'església, entre setmana a la capella del Santíssim. Vigílies, diumenges i festius a la nau principal, sempre obertes al públic. La Congregació només té sentit si serveix al poble, i això és vàlid també i sobretot en la pregària.