RESTAURACIÓ DE L' ORATORI
Dia 28 d'octubre de 1998, deu anys després que la Congregació de Porreres fos afiliada a la de Palma, sense cap membre viu de l'antiga Congregació es va iniciar novament la vida de Comunitat.

La realitat era del tot preocupant: la casa, tota ella, és un immens degoter, les teulades amenacen ruïna, ni cap canal es troba en condicions, el campanar s'ensorra, no hi ha canalització d'aigües fecals, a banda de l'església no hi ha llum elèctrica més que en dues habitacions de l'immens convent i... pitjor encara, l'experiència s'inicia sense fons econòmic.
La Congregació de Palma, que va gestionar durant anys l'economia de la casa (1972-1998), nega reiteradament el fons acumulat durant 26 anys de col·lectes. La situació és desesperada i el futur sembla impossible.

I no obstant això la força de Déu es manifesta de forma indiscutible com més gran és la nostra debilitat, en els primers deu anys de restauració les obres han estat constants perquè l'estat de l'edifici era preocupant, les obres principals han estat les següents:

Restauració del campanar, substitució de teulades, canalitzacions d'aigües pluvials, connexions a la xarxa d'aigües fecals, habitacions noves amb bany, accessos adequats, restauració de la sagristia, conversió del solar en zona de jardí, restauració de la cuina, restauració de la sala capitular, corredors, porteria, instal·lacions elèctriques, fusteria, ferreria... una llista gairebé interminable. Una realitat de treball constant que pretén tornar al magnífic edifici la seva antiga esplendor.

Les obres, malgrat la seva omnipresència, no són l'única cosa que es du a terme. La Congregació dedica temps a la joventut a través de l'escolania i l'ensenyament, es dignifica la litúrgia, es cuida els seglars amb cursets de formació bíblica i tallers musicals. Es col·labora amb l'església parroquial de forma fraterna. En definitiva s'anuncia l'Amor de Déu estimant el poble que ens ha estat encomanat, treballant i resant per ell.
.