El poble et coneix i sap que ets una dona de fe... Sí, ho som, però alguna vegada m’he barallada amb Ell (ho diu somrient i pensant el que diu).

Hi ha coses que a la vida costen molt...  Jo era una persona molt activa, ara la malaltia a les cames m’impedeixen fer el que jo voldria. Així i tot don gràcies a Déu perquè a més de la malaltia m’ha donat força de voluntat i he passat de una inutilitat total a poder-me defensar amb una crossa.

I la cuina que... t’agrada? Si vols que et digui la veritat m’agradava més el tracte amb la gent al forn i la neteja, però havíem de dinar cada dia (riu) així es que no va quedar més remei. Vaig tenir una molt bona mestra amb ma mare, era molt bona cuinera. Mon pare sempre deia que per menjar be no cal anar als restaurants.

I avui mos dus la recepta de Sopes Seques...
Ara t’ho cont
A dins una greixonera s’hi posa oli suficient per sofregir el que ara explicaré. Quan es calent s’hi posa costelló de porc o carn magra, i quan ja està doradeta un parell d’alls esclafats, després s’hi afegeixen tres grells (ceba tendra) amb tot el blanc i part del verd també, tres tomàtigues de ramellet i un manat de julivert tot això tallat a bocinets petits. En temps de bolets s’hi poden posar. Quan ja està tot sofregidet s’hi afegeix aigua, ha de bullir fins que la carn sia ben cuita.

A Una altra cassola es posa aigua i quan bull s’hi posa la col, la millor es del tipo borratxó amb un poc de sal. Quan la col ja està mig cuita es retira amb la giradora i s’afegeix a la greixonera, tot ben remenat per mesclar be els gusts. Quan ja es tot ben cuit es retira la verdura i la carn amb la giradora i es posa un moment apart, en un plat o altra cassola. El brou que queda al fons ha de ser poc, es posen les sopes, al damunt s’hi torna a col·locar la verdura amb la carn que havien retirat procurant tapar totes les sopes i s’hi afegeix un raig d’oli d’oliva, s’apaga el foc i es deixa reposar uns deu minuts i... Bon Profit!!

Algun secret a la cuina? Idò que es com estar devora el nuvi, no han de frissar ni voler partir.

I per beneir la taula que hi direm... A ca nostra sempre hem resat el Parenostre. Encara m’agrada resar-lo. També a dins el llit tenc un moment per pregar.

Recordes alguna oració de ta mareta... Si!!! Record molt be una oració de ma mareta que deia:    Bona nit Verge Maria
                                   La meva ànima vos encoman
                                   I amb aqueix amor tan gran
                                   Vos diré una Ave Maria

Això tres vegades dient l’Ave Maria. Després una Salve a la Mare de Déu de Montission i una oració pels difunts.

I per acabar... anit, resaràs un poquet per mi??
Si... A qui vols que t’encomani??

A la Mare de Déu:
Idò li resaré una salve a la Mare de Déu de Montission.

Gracies...
de res, però tu també resa per jo, una ma renta s’altra i ses dues sa cara.