1- Vares néixer el 1932... et trobes major? No!, encara faig qualque ninada, m’enfil a qualque garrover o ametller per no haver de voltar alguna paret seca, d’aquesta manera fa anys em vaig rompre una vèrtebra.
2- Tanmateix sembla que el teu humor està ben vertebrat. D’on ve la teva alegria? De la salut i joventut que em distingeixen (riu amb ganes)
3- I lo de ser capellà? En el teu temps els joves començaven molt prest al seminari, en canvi tu... La meva vocació es pot entendre com a atípica. Jo volia anar al seminari essent un nin, circumstàncies posteriors varen dificultar aquesta entrada, fins a trobar-me a punt d’ordres quan ja tenia 37 anys.
4- I no deixares alguna al·lota amb... l’ai! al cor? Bono (s’ho pensa), la veritat es que jo sí que vaig estar enamorat d’una al·lota, el que no puc assegurar és que ella sentís el mateix (diu somrient). Em vaig alegrar molt el dia que ma mare em va escriure dient que ella, l’al·lota de la qual jo m’havia enamorat, s’havia fet monja, vaig tenir el que els cursillistes diuen un “momento”, vaig entendre que jo l’havia deixada per Déu i Déu també la cridava, a ella i a jo.
5- I ja de capellanet... cap a on t’enviaren? A Pina va ser el primer destí, vaig passar molt de gust. Un poble petit... em vaig sentir estimat. Allà hi ha la casa de formació de les Franciscanes, en aquell moment n’hi havia trenta tres novícies... Una vegada em varen demanar si a Pina hi havia cap indústria, vaig respondre que sí, que teníem una fàbrica de monges.
6- I Actualment això de les vocacions ... Que hi falta? Més be cal pensar que hi sobra, crec que sobra benestar, massa egoisme, massa doblers entre els joves que valoren poc l’esforç... encara que no tots.
7- I la familia? Ajuda poc, en general els pares han abandonat les pràctiques religioses i els infants no tenen referents.
8- Han prohibit els símbols religiosos en llocs públics, que hi trobes? El temps que vaig ser rector provisional de Porreres a una homilia vaig expressar molta pena perquè els símbols religiosos han desaparegut de les nostres cases molt abans de que l’estat ho decidís. Anant a veure cases de matrimonis joves no he vist quasi mai cap símbol religiós, ni un Sant Sopar al menjador, ni un Sant Crist al dormitori... a l’habitació dels infants el quadro de l’àngel de la guarda ha estat substituït pels moniatos dels dibuixos animats.
|
|
9- I en quan a l’avortament? Sia com sia em sembla una barbaritat, en definitiva un assassinat. El mateix opina un tocòleg amic meu. Una bestiesa que als 16 anys es consideri a una al·lota madura per prendre la decisió d’avortar. Encara més bèstia que no posem cap tipus de límits, ni demanem cap responsabilitat en matèria sexual. Hem passat d’un extrem a l’altra i cap dels dos es bo. Aquests dies es celebra la diada contra la SIDA, resulta curiós veure que davallant la responsabilitat i l’edat en les relacions s’augmenten els contagis... Una pena!.
10- Escota mossèn, aquesta conversa hauria de ser de cuina, però tu de cuina. .. (riu amb ganes) “Tam quam tabula rasa” o sigui que no en tenc ni idea, jo som dels que per fer un ou frit cerc on està el destapador...
11- Però, encara que no en sabis res, segur que recordes algun plat dels que preparava ta mare... Qualsevol dels que ella feia m’agradava molt, arròs brut, frit variat, escaldums... record que quan feia escladums tapava l’olla amb un plat, i entre el plat i l’olla un paper d’estrassa, no se com ho feia però sortien boníssims.
12- I ara ja a Porreres i Son Mesquida, com a... jubilat? A Porreres sí que estic jubilat, a Son Mesquida no, me varen dir que els vicaris no tenim jubilació no queda més remei que aguantar a l’estaqueta, i gràcies a Déu!.
13- No t’agradaria deixar les obligacions? Diuen que qui no brama de ruc brama d’ase, jo vaig començar tard el meu ministeri, deixau-me que el disfruti un poc! De tots els condeixebles vaig ser l’únic que vaig començar de rector... encara que fos a Pina, però com que era major supòs que els va fer consciència fer-me vicariet jove, jo de jove ja en tenia poc (torna a riure). Sembla que som l’únic que tendre la joia de morir com a vicari en actiu.
14- I després de la mort? ¡La gran Joia! Sense dubte. Disfrutar de Déu mateix que és l’herència que tenim dret a esperar gràcies a Jesús.
15- La darrera: Un desig per l’any que començarem... Amor i humor, fan molta falta!!.
|
Oratorio de Sant Felip Neri de Porreras © 2009