1- Néixer el dia de Nadal està molt be... no?... Crec que ma mare no pensà el mateix (riu), la qüestió es que sí que es un dia assenyalat.
2- I celebrau el Nadal i l’aniversari, això es una sort!!... Tenc manco regals (somriu) però sí que es una sort, a mi m’agrada.
3- I el Nadal... es celebra igual que quan eres nina? Crec que no, de cap manera, abans ens reuníem entorn a la família, als padrins al cosins... ara sembla que ens reunim entorn a la compra que hem fet, als regals, al consumir. Lo religiós sembla que no te importància.
4- Son temps de desesperança? Mira això depèn de cada un, jo no estic desesperançada, sí que estic trista pels temps que vivim, però crec que hem sembrat bona llavor en la nostra filla Maria del Mar, tant el meu home Miquel com els padrins com jo mateixa, i el mateix han fet molts de pares. Pot ser que ara no vegem el fruit immediatament, però supòs que arribarem a veure’l, estic segura.
5- Podem imposar la religió als joves? No, com a creença de cap manera, els ho podem suggerir. El que sí podem fer i crec que hem de fer és educar-los en la fe, sobretot quan son petits, i això sense gaire complexos.
6- Hi ha pares que no volen batejar als seus infants, diuen que ja ho faran ells si volen quan siguin grans... Trob que s’han de batejar de petits, si no també podríem esperar a matricular-los a l’escola, o no donar-los cap tipus de formació per respectar la seva “llibertat”... tot això seria absurd.
7- Clar Maria, es que tu has tengut sort perquè la teva família es una família cristiana... Sí, es cert, la meva família es cristiana, això no va evitar que jo tengués un temps de rebeldia i no volgués saber res de l’Església, però tanmateix ja ho veus, al final una bona arrel fa una bona planta i em declar creient.
|
|
8- Escolta Maria, sembla que per a tu la religió es una forma bona d’entendre la vida, en reunim entorn a la taula de l’Eucaristia i... t’agrada reunir gent entorn a la taula del teu menjador? Idò mira, m’agrada molt més reunir-nos a la cuina, es més familiar, manco formal, més íntim i acollidor.
9- I Si uns bons amics venen a ca teva a sopar... Que els donaries? Avui Pa amb oli perquè no tenc res preparat, però si tenc temps m’agrada cuinar, i sobretot menjar-ho en companyia (riu amb ganes)
10- Algun plat que tenguis com a especialitat? No se si tenc cap especialitat, afortunadament a Porreres i els pobles d’interior en general sabem cuinar i això es una sort, però si vols et puc dir la recepta d’un arròs de peix
11- T’escolt...
Faig el peix net, gerret i morralla a dins una greixonera el sofregesc amb ceba alls, tomàtiga, llevors hi pos julivert, aigua i sal i si vols una mica de pebre bo, això ha de bullir una estoneta, com a mitja horeta,. Apart sofregesc sípia escamarlans, musclos, i gambes, tot això poc sofregit perquè si no queda molt sec, després col el brou i el tir a dins la greixonera, tot ben conjuntat, en el punt de sal que agradi es tira l’arròs i un picadillo d’all i julivert, també si es vol espècies grogues.
12- I... a dinar? No! Abans hem de beneir la taula, agrair a Déu el que Déu mateix ens ha donat, cal pensar que som molt sortats, hi ha gent que ho passa malament i es bo prendre consciència que el que tenim és un do i no es pot tudar res.
13- Per acabar, com t’agrada beneir la taula? Que per Déu sigui Beneït i que ens faci bon profit, en nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant... El rector Joan al cel sia solia afegir en to de broma “i que no surti per on ha entrat” El recordam amb molt d’amor, sobretot quan deia que havíem de dur un setrill d’oli dins la butxaca per untar aquelles coses que no acabaven de funcionar, es referia a les relacions humanes.
14- Ens trobarem tots en el cel? Sense cap dubte, especialment trobarem a aquells que hem estimat, si estar a la presència de Déu es una festa jo hi vull estar amb els meus amics i amb la gent que he estimat i ja no hi son, allà riurem amb la rialla de l’amor a la presència del Pare.
|
Oratorio de Sant Felip Neri de Porreras © 2009