T’ acostes als 80 anys... no? No!, sols als 79 (riu)

I si com la Balanguera giram l’ullada cap enrera... que hi veus? Vaig anar a escola a les monges Franciscanes... record que teníem una mestra molt bona per les “labores” que em va ensenyar molt. Ma mare també brodava des de l’any 14, jo també vaig aprendre, entre aquella mestra i ma mare em varen ensenyar. Cosir ha estat la meva vida. Girant l’ullada cap enrera hi veig molta feina feta.

Idò seguim com la Balanguera, amb la filosa en la ma: tota la vida entre màquina de cosir, brodar... molta feina com ja he dit, però amb la sort de no haver de sortir de ca nostra. Després va venir l’ensopegada de la meva germana

Que va passar amb la teva germana... m’ho contes? Va ser trist... un temps no deien càncer, però la qüestió és que va caure malalta i morí, leucèmia. Va ser un trastorn molt gros... per uns pares sempre és molt dur veure morir un fill, sembla que ningú està preparat per això. Però mira... com tot a la vida, va arribar a passar. Jo vaig tenir esment dels meus pares fins a la mort. De tota manera, amb penes o alegries, sempre he seguit cosint.

Cosir com ho fas tu suposa una forma de treballar la bellesa: La bellesa és molt important, la mestra de la que he parlat, sor Margalida dels Àngels Mairata Nicolau era de Biniali, tenia molt de gust i m‘ensenyà. Vaig aprendre molt d’ella, a dibuixar amb carbó i difuminador... Sor Margalida es va lluir amb jo. A ella li agradaven les coses belles i crec que em va ensenyar a tenir gust i a treballar amb gust.

Avui molta gent parla malament de l’Església, però sembla que tu en tens bons records: Es veritat, tenc molts bons records... saps, al poble érem una guarda d’al·lotes que passàvem moltíssimes hores a l’església, tot era molt diferent d’ara, no sols tenc bons records per lo de sor Margalida i lo del cosir, és que era tot, tot ens ajudava a ser persones cristianes, a ser bones persones: La doctrina, el tridu el trisagi, les quaranta hores, vetlla a Sant Felip, a l’església... saps que ha canviat tot! crec que ara la gent ni sols sap de que parlam quan contam aquestes coses. Els primers diumenge de mes veníem a Sant Felip, però escolta, que estava de jovent de gom en gom, joves d’una vintena d’anys, i era ben ple, era un gust. Ni a Sant Felip ni a la Parròquia no hi havia bancs, hi anàvem amb cadiretes, el nostre lloc era més o manco davant Sant Josep. Tot anava ple de gent.

Pot ser ens manca gent com Sor Margalida dels Àngels: Tot ha canviat molt, i pens que el món va molt malament. Encara de la nostra generació la cosa se salva un poc gràcies a gent com sor Margalida dels Àngels i altres monges i capellans. De tota manera també he de dir que fins i tot la gent de la meva generació també ha canviat...

I els joves? Això és el que jo deman... i els joves que? No sé que els passa, diuen que no creuen en l’Església, tal vegada accepten creure en Déu, però en l’Església de cap manera. La veritat es que parlar amb ells és difícil... saps, hem vist de tot.