Jo no sé si vos heu fixat, però d’un temps ençà és molt freqüent que el llenguatge, especialment l’escrit o una mica seriós, tingui la duplicació en femení com una reivindicació eterna i perpètua de la duplicitat de sexes en el nostre món.

Així les antigues associacions de pares d’alumnes APAS s’han reconvertit en AMPAS, perquè quedi clar que la dita associació és de Mares i Pares… no en mancaria d’altra!, clar que dit això també hem de posar els/les alumnes i tot un seguit de duplicacions que arriben pertot, des de la trona al Parlament, passant per qualsevol reunió de gent conscienciada o sensible al sofriment de les dones durant segles en les societats que coneixem.

Malgrat el llenguatge duplicat sigui fonamentalment incòmode i reiteratiu ningú no s’atreveix a criticar-lo, no fos el cas que ens titllessin de masclistes, i per tant de dolents, cosa contrària quan del que t’acusen es de feminista que es cosa bona, i bona de tot.

De tota manera permeteu que ho repeteixi, la reiteració o duplicació sexuada és absurda. El llenguatge és sobretot eina de comunicació, i això molt abans de qualsevol altra consideració cultural, identitària, nacionalista o sexista. La comunicació necessita de fluïdesa, lleugeresa, i facilitat de comprensió, com més embullam el fil manco se’ns entén, tot i que facem causa oberta a favor del feminisme, que ja hem dit que és cosa quasi santa, en contra del masclisme que és expressió diabòlica… o quasi.

Però vaja, no ens enfadem, que del que es tracta és de tenir capacitat de riure’ns un poc de tot sense fer mal a ningú. L’altra dia vaig escoltar com una monitora a l’església, ja majoreta ella, deia impassible que Déu era Pare i Mare. Vaja, no és que jo m’oposi a això, més encara, crec que la monitora tenia raó, de fet més d’un teòleg ha defensat aquesta conceptualització divina. Ara però permeteu-me una pregunta: Si Déu és Pare-Mare, la Marededéu és també Pare??. Podem dir que Maria és la Mare-Pare de Déu? No????? Perquè?.

Au, que ja he dit que no ens hem d’enfadar, però imagineu l’Ave Maria així:

Santa/Sant Maria/Marià,

Mare/Pare de Déu Pare/Mare

Pregueu per nosaltres pecadors/pecadores… etc.

Com a pregària no serviria de molt, però riure, segur que riuríem. Ja vos imagino aregant a la padrina: Venga mumareta que vos podeu!!, repetiu amb jo: Mare/Pare de Déu Pare/Mare… jajjajja. Seria meravellós, i ja de pas serien els joves els qui ensenyessin la nova avemaria a la padrina je je.

Val amics, bon humor i fins prest.